Avui era el dia que començaven les classes pels d’ESO. Una corrua de “mininens” que entraven a l’institut per primer cop. Segons la Núria tots molt “monis”. D’ací a tres setmanes ja haurà canviat d’opinió. També ha començat avui la becària del CIO, no és una becària, fa les pràctiques d’uns cursets. Quan ha arribat, ha resultat ser la mare d’una tot just ex-alumna, aquest any ha començat la uni, i allò semblava més una reunió social que un despatx. A tot això ha tret el cap l’Alex (integrador social, psicòleg, músic i el que més convingui que la vida del autònom és molt dura) amb el cabell tenyit de groc pollo, una mica més i em dóna un cobriment. Només començar ja hi ha hagut la mare piiiiiii de torn (d’aquelles que el carnet de persona humana li ha tocat en una rifa) que ha organitzat una escandalera de collons perquè a la seva nena no l’han posat a la mateixa classe que a l’amigueta. A la coordinadora pedagògica excepte maca li ha dit de tot i al final s’ha emportat la nena a casa. Ah! i els nens perduts, tipa d’esperar i buscant en el meu interior la poca sapiència que em queda ja no estan perduts. Tots ben matriculats a l’Esfer@. Perquè si hem d’esperar que la inspectora digui alguna cosa se’ns hauria florit la vara. #putudepartament #putesaplicacions
Continuarà…
