El dia ha començat tranquil, però era un miratge. A veure, la Núria i servidora de vostès comencem a estar-ne fins piiiiiiiiiiiiiiiii dels nens dels saltirons, el plego perquè no m’agrada, ara aquest no que vull l’altre, el….Que n’hi ha per llogar-hi cadires. Donem més feina els alumnes de cicles que tota la resta d’alumnat. La darrera trucada, d’una mare que el fill vol canviar-se de cicle, ja ni m’he molestat a preguntar qui era. Amb un que passi per secretaria i ja veurem, ho he donat per fet. A tot això truca una exalumna de quan feiem el cicle de futbol, que no tenia el títol, miro i veig que està exclosa. Ai, ai, ai…Resulta que sí, que té el cicle aprovat i no se per quin misteri a RTA surt exclosa. Després d’enviar diversos correus, l’acta del curs en qüestió, dos cops perquè hi ha qui no llegeix el contingut i es queda en l’assumpte, com a les xarxes que la gent amb el titular de la notícia ja fa el fet, espero que ho esmenin. Entre una cosa i l’altra, una de les del servei de neteja em diu: Avui et netejaré la taula. Netejar-me la taula? Però si està neta, comparat amb el temps pre depre, està buida. Total, que cansada, he decidit treure’m papers de sobre, o posar-los que semblin endreçats a ulls dels altres. Ara no trobo res. I mentre acabava d’endreçar el Jefe pregunta, coom puc saber quant alumnes hi ha matriculats? Per nivell. Faig la cerca a l’Esfer@ i els números no quadren. Surt més alumnat del que tenim. Aix, total que mira per grups, aquí si que està bé, i vapa, es sumant. A veure, el que va escriure els #putusalgoritmes del #putuesfera es va quedar descansat. #putuscanvis #putesaplicacions #putadepressió
Continuarà…
