Avui, per escolar els darrers minuts de la jornada laboral, aquells on no pots començar res, però cal fer alguna cosa, he mig endreçat la taula pel magnífic i inèdit sistema, que ningú mai ha fer servir, de posar la pila de papers a l’altra banda. Un cop aconseguit una mica d’espai per acabar de fer temps he tingut la lluminosa idea de carregar el feltre amb tinta. Agafar el feltre i la tinta, fàcil, però la tinta ha decidit no sortir. Així que fent aquella ganyota de tancar els ulls mentre treus la punta de la llengua per un costat he premut ben fort el pot. Molt fort. Massa fort. El tap a sortit disparat i he creat un bonic estany de tinta sobre la meva taula. Desprès de fer servir una ingent quantitat de paper per minimitzar la catàstrofe he hagut d’anar a buscar alguna cosa per acabar de treure el bonic color blau que havia adquirit la meva taula #esdeserinútil
