No, la de Manresa no, sinó aquella del final del tunel. Sí, sembla que el despatx entra en una era de semi-tranquil·litat, o alguna cosa semblant. Avui, després del que ha semblat una eternitat hem pogut començar a tancar temes. Increible. Estava arxivant i gairebé plorava de l’emoció. A la Geno i a mi ens ha tocat fer de cangurs de dos alumnes que no es trobaven bé, fins que els respectius progenitors els han vingut a buscar. I no, no serveixo per fer de cangur. I tret de pares que no deuen saber que fer amb les seves vides i es passen el dia queixant-se per tot i fent-nos perdre el temps a tots el dia ha tingut un final feliç (el dels xinus no, marranots) M’han dit que SÍ al meu pla malèfic de renovació de la consergeria #iupiiiiii #comprarmoblesasac #putusvirus
Continuarà…
