DYMO

El dia ja no ha començat bé. Anava llançada a fer els darrers documents combinats quan em diuen: No cal que els facia ara, les reunions seran telemàtiques. Apa tot de papers fent nosa pel despatx i sense ningú a qui encolomar-los . Després descobrim que em vaig equivocar i hem enviat correus de matriculacions a qui no tocava. #sevaberunfoyon que ja veurem com acaba la cosa. Més tard em demanen etiquetes de Dymo per marcar sprays. Sembla ser que amb que siguin de colors diferents no n’hi ha prou. Demano el Dymo als informàtics i em poso a generar etiquetes. La cinta s’acaba, puja al zulo a buscar-ne més. El zulo estava dessert i procurant no tocar cap boto que desencadenés un Skynet he trobat la cinta. Baixo al despatx i ai las! no entra. Començo a buscar els informàtics i res. No eren enlloc. Al final i en ple atac de desesperació els truco i diuen: som al taller. Lúnic lloc de l’insti on no havia buscat! I cap allà que vaig amb el Dymo i les cintes. No entra, dic, gairebé a punt d’una crisi nerviosa. El coordinador informàtic, se les mira, l’agafa i la posa sense cap problema. I amb la moral pel terra he tornat al despatx. #vullamevamama

Continuara…

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Leave a Reply