Encara em durava la rebequeria de l’auditoria, perquè els expedients són “meus” i com que aquest any no n’he tingut el control total, passa el que passa. La meva companya amb previsió després del bon dia i veient la meva cara de mala hòstia em diu: vols una xuxe, no vull res, no estic d’humor. Amb cara trapella em mira i posant la ma a la bossa diu i un Bony o un Tigreton?..Segur que no? S’ha acabat de cop la cara d’emprenyada i hem començat a riure. Estàvem guardant les llaminadures quan ha arribat la direcció dient: Ho sento noies, no us vaig avisar, però avui venen a gravar la secretaria per un documental. A mi per molt que m’avisin ni amb tot un pot de Titanlux s’arregla la cosa. Però ens em passat el matí sota mínims, per no fer més escampall de papers a l’espera que apareguessin per filmar. I a banda de partir-me en Tigreton amb el secretari fer una mica de nostàlgia el matí ha passat sense pena ni glòria. Tot per uns segons de filmació #periodistesicàmeres
