Autor: Tieta Varenu

La consergeria ja està a punt de caramel. L’Aleix ja ha posat els tibadors i penjat la caixa dels cables, ara falta que els entaforin dintre i ja tindrem un racó acabat. També ens ha portat el dipòsit per posar els rotlles de paper d’embalar, aironfix i altres rotlles, que han fet els alumnes del PFI i que queda molt xulu. La cizalla nova ha arribat. Falta acabar de posar la protecció però tot es farà. Només falta que el fuster porti la taula nova i les meves prestatgeries i ja es podrà donar per acabada. Avui ha arribat la noia de les pràctiques. El CIO que e dedica entre altres coses a fer cursos de formació, també ens van demanar si podríem ser centre per fer pràctiques. Clar que sí, ells bé que ens acullen els alumnes de l’aula oberta. Total que quan m’ho van dir, semblava que només havia d’omplir algun informe. Doncs mira NO. També fan servir el qbit, aplicació que és el malson dels tutors de la FCT. Patirem #putusvirus #putespràctiques

Continuarà…

Ara que ja tenim la caixa aquella per endreçar el cables que pengen a consergeria el tema és penjar-la. Quan ha arribat el Santi ha dit que això ho ha de penjar l’Aleix. Però avui no hi era. Entre anades i vingudes veig la Monte barallant-se amb la cizalla. Me la miro més de prop i clar que no talla. L’havien desmuntat per esmolar la fulla i no estava ben muntada, vaja que una peça estava posada a l’inrevés. Res, que agafo un tornavís i la poso bé, però clar, ara la fulla segueix sense tallar. Li dic al Secretari que si hi ha pressupost per una cizalla nova i diu que primer se la miri l’Aleix. Al final he anat a buscar un quadern que tenen a consergeria on s’apunta el que s’ha de fer i qui i la llista del que ha de fer l’Aleix ha començat a creixer exponencialment. #putusvirus #aiquepatirem

Continuara…

El Santi, informàtic de guàrdia i chico para todo segons s’escaigui, després de cagar-se en tots els tronos, ha arreglat l’esguerro que va fer el tècnic de l’alarma. Un cop retornats a la xarxa normal, hem passat estona decidint quin seria el millor mètode per que ningú no toques res, des del clàssic avís de no tocar a electrificar-ho tot, sense arribar a cap conclussio, ha marxat a les seves cosis d’informàtic. L’equip directiu ha aconseguit recuperar l’accés a la càmera de seguretat i de moment el tema internet sembla resolt, fins a nou avís. També han arribat una pila de coses, el meu telèfon nou, que com que era el és econòmic de la sèrie ve sense manual d’instruccions, les safates porta documents per consergeria i un paquet misteriós que no sabíem que era. al final hem deduït que era l’armari per recollir els cables que ho ha penjats a consergeria. Més feina pel Santi. #putusvirus #putesreformes

Continuarà…

Sembla ser que l’equip directiu no podia accedir a les càmeres del sistema d’alarma i ha vingut el tècnic a mirar que passava. Primer que si la contrasenya de la WIFI, i jo que se, apa truca al coordinador informàtic per saber la contrasenya. Un cop enterada anava a penjar quan el Secretari diu: -espera! i s’ha posat a parlar amb ell i s’ha endut el meu mòbil. I allà estaven secretari, tècnic i el meu mòbil. He anat a recuperar-lo, però res, tenien l’aparell segrestat mentre tècnic de l’alarma i coordinador parlaven. Ha marxat el tècnic després de sentenciar que déu ser culpa de la xarxa del Departament, però ai las! no se que ha tocat, perquè aquests només parlen de boques i forats, com si d’actors porno es tractés, i ens ha deixat sense internet. La del Departament no, la normal. Torna a trucar al coordinador que el primer que ha dit és :I que ha tocat? I jo que se, que no sóc el 012. Total que com el dilluns no ho arreglin serà el Kaos total. #putusvirus #putesxarxes

Continuarà…

Avui entre l’Alf i la Montse han acabat de desmuntar la darrera estanteria que quedava. Els seu sistema de treballar val a dir era una mica peculiar, com la Monte aguantant la prestatgeria amb el cap mentre l’Alf descargolava, però desprès d’una dura batalla contra els cargols que es negaven a ser desokupats ho han aconseguit. El dia seguia si fa no fa com un dia normal. Com que ara l’alumnat pot tornar a jugar al pati, l’equip directiu ha organitzat torns, tornen els plors i els drames que fins ara s’havien oblidat. I mentre estaven tranquil·lament fent alguna cosa pròpia de les administratives, la directora es planta enmig de les dues i ens pregunta. Us semblaraia bé tenir una noia de pràctiques? Ai! Ai, ai, ai…I que has de dir sinó que Sí, perquè tal com està el pati els centres tenen problemes per trobar llocs on els alumnes puguin fer la FCT. Total que si el Departament dóna el vist i plau tindrem “becària”…. #putusvirus #putesFCT

Continuarà…

Sembla ser que això de muntar mobles s’encomana. Avui la Montse estava intentant entendre el Què Qui Com dels armaris que els posaran a la part exterior de la consergeria. Val a dir que són uns mobles, el disseny dels quals es deu remuntar als inicis de la fusteria, i poc pràctics no, el següent. De cop entra al despatx tot dient: Maria, et necessito, em sobren peces i com que ets la muntadora oficial. Tot el despatx descollonat-se mentre jo, amb cara de “que he fet per merèixer això” marxava cap a consergeria. Un cop feta la master class de perquè servia cada peça i posades les postades he tornat a la meva taula. Però, ai làs, quedaven les estanteries velles per desmontar. I entre la Montse la Geno, la Quar, profe de tecno que ha aportat unes eines, i l’Eva s’han estat barallant amb la prestatgeria. I a qui se li acut començar a desmuntar pel mig? A elles, i mentre s’esbatusaven amb bisos i femelles jo m’ho mirava des del despatx tot menjant-me l’entrepà i entre mossada i mossada anar dient: Per dalt, es comença per dalt! però ni cas. Al final fins i tot el Secretari s’ha apuntat a la moguda sinó encara estarien allà #putusvirus #putesreformes

Continuarà…

Acabada ben bé, no. Però gairebé. Queden petits detalls, algunes postades que ha de portar el fuster, continuar fent rètols amb el Dymo perquè la cinta es va revoltar i no tenia recanvi, decidir on posar el material, collar els tiradors que falten, però entrebanc amunt, entrebanc avall es pot donar per acabada la reforma. La de la consergeria de dintre. L’espai de fora també l’endrecen però això ja no es cosa meva, i com que el Secretari que s’ha passat mitja reforma dient falten les fotos d’abans, de cop m’he il·luminat i desprès de regirar el one drive, el Fotos del google i mig ordinador he trobat unes quantes que vaig fer, més per saber el que necessitava que per altra cosa i li he fussellat el whatts amb les fotos #putusvirus #putesreformes

Continuarà…

El pintor ha vingut per acabar les parets que faltaven o sigui que la consergeria ara si ha quedat AB-SO-LU-TA-MENT impracticable. I mentre el pintor anava fent la seva ha aparegut el fuster. I allà estàvem a consergeria, el pintor a cop de brotxa mentre el fuster i jo decidíem la mida d’unes postades. Mentre jo acabava de mirar no se que torna el fuster amb el Secretari al darrera. Però per què vols això? Unes fustes que he demanat per fer de separadors. Perquè són necessàries. Que no quedaran bé, ha dit ell, que considera que tunejar mobles és delicte. Al final amb un “que sí, que a casa ho tinc i queda bé”, amb aquell to de “no discutir-li res a l’administrativa” i el fuster fent-me costat, no tant per l’import de la feina sinó perquè ha entès perquè les volia, el secretari ha dit que d’acord i ha marxat cap cot tot fent un gest de desesperació total. #putusvirus #putesreformes

Continuarà…

Com si per la consergeria no campés el Kaos com si fos a casa seva, avui si ha afegit el pintor. Val a dir que ha vingut com a favor a pintar la pared que corria més pressa. Les altres ja veurem quan les pintarà. total, que han acabat de treure la prestatetgria que quedava mentre le pintor ho anava embolcallant tot en plastic. Com per trobar res! Cap allà les tres ha acabat i ara corre a muntar les estanteries noves. Problema! S’han de collar a la pared i servidora muntar mobles d’Ikea Sí però fer anar un trepant NO. Que tot té un límit. O sigui que o algú comença a collar estanteries o Tindrem Un Problema Gros #putusvirus #putesreformes

Continuarà…

El dia ha començat pse, però després d’una batalla épica amb el SAGA he pogut matricular el darrer alumne de la compleció d’estudis. Li tocava el torn a trobar com comunicar-se amb Gestió pressupostària. Un cop regirat l’organigrama del departament i, no em pregunteu com, he arribat a un lloc on sortien els correus electrònics. Val a dir que he enviat el mail sense gaires esperances, però oh! sorpresa, m’han respost ràpid. Però que clar, amb la cosa del confinament tot anava endarrerit i que ja dirien alguna cosa. Que hi farem. Santa paciència. Quan el secretari ha dit que aquesta tarda buidarien el “cuartutuxu” he decidit que mi apuntaba. L’espai en qüestió és un cuarto amb preinstal·lació sanitària que es fa servir per guardar paper. Fins aquí bé. Però per arribar al paper calia sortejar tot un seguit d’andròmines que no se que feien allà. Hem llençat capses buides, carpetes velles, capses buides, vidres trencats, unes coses que no sabem que són i que de moment esperem que l’electricista és manifesti, capses buides, lames de persianes trencades, capses buides….Mentre buidàvem el secretari ha preguntat que que eren unes capses. Fulls A3 dic. No n’hauràs comprat? he preguntat esverada. -Nooo, només tinc la comanda preparada. No en compris!!! Tenim A3 per sobreviure 3 cursos seguits. #putusvirus #putudesordre

Comtinuarà…