mares, mares,mares….

A veure, sembla ser que aquest any serà de pronòstic. I no favorable precisament. Perquè només amb una setmana amb nens i ja tenim problemes a dojo. Entre la que s’endú la nena, la que es planta a l’institut perquè van deixar l’encàrrec de parlar amb el CE* i com que no la va trucar immediatament, que d’allà ella no es movia. Apa que si arribo a ser jo el cap d’estudis m’esperava fins a l’hora de plegar, però el Marcel ho va deixar tot per atendre-la i per últim (de moment)la joia de la corona: la mare histèrica que es va equivocar al portar els documents de la matrícula, i mira que al web ho posava clar, 1r i 2n, doncs la senyora va aparèixer cridant que el seu fill no era a cap llista (ja era el tercer cop que venia) i servidora que ja no estava gaire fina #putadepressió que se’n va a buscar al CEFP** perquè l’atengués, total que m’enganxa a mig camí i em comença a escridassar i a dir-me que si perdia la beca si li pagaria jo i altres coses que ni puc ni vull recordar. Total que enganxo al Pep i li endoso la mare, just a temps per poder arribar al despatx i posar-me a plorar com una bleda #putadepressió (bis) Al final amb un certificat fet #alaputacarreracagandoleches i signat pel Pep i per mi la piiiiiiii mare ha marxat tant panxa. #putudepartament

*Cap d’Estudis

**Cap d’Estudis de Formació Professional

Continuarà…

Nens, becària i integradors social

Avui era el dia que començaven les classes pels d’ESO. Una corrua de “mininens” que entraven a l’institut per primer cop. Segons la Núria tots molt “monis”. D’ací a tres setmanes ja haurà canviat d’opinió. També ha començat avui la becària del CIO, no és una becària, fa les pràctiques d’uns cursets. Quan ha arribat, ha resultat ser la mare d’una tot just ex-alumna, aquest any ha començat la uni, i allò semblava més una reunió social que un despatx. A tot això ha tret el cap l’Alex (integrador social, psicòleg, músic i el que més convingui que la vida del autònom és molt dura) amb el cabell tenyit de groc pollo, una mica més i em dóna un cobriment. Només començar ja hi ha hagut la mare piiiiiii de torn (d’aquelles que el carnet de persona humana li ha tocat en una rifa) que ha organitzat una escandalera de collons perquè a la seva nena no l’han posat a la mateixa classe que a l’amigueta. A la coordinadora pedagògica excepte maca li ha dit de tot i al final s’ha emportat la nena a casa. Ah! i els nens perduts, tipa d’esperar i buscant en el meu interior la poca sapiència que em queda ja no estan perduts. Tots ben matriculats a l’Esfer@. Perquè si hem d’esperar que la inspectora digui alguna cosa se’ns hauria florit la vara. #putudepartament #putesaplicacions

Continuarà…

Divendres

La setmana tenia pinta d’acabar tal i com va començar. Amb la histeria campant per l’institut com si estigués a cal sogre. L’únic moment de mitja calma va ser quan teníem tot el personal docent tancat a la sala d’actes fent el primer claustre de la temporada. Perquè abans que si la llista del claustre, que no tinc les dades que necessitem. Total que després de fer arqueologia pel SAGA, perquè a l’Esfer@ no surten, i regirant el despatx del Jefe, vaig aconseguir fer la #putallistadelclauste. Quan s’acostava l’hora de fer el tancament de la matrícula, el Jefe i el CEFP allà fent preguntes de P3. A veure clar que surten molts alumnes, són el que han acabat, fotre! cada any la mateixa comèdia. Total ara fes ara desfès arribat un moment que tipa del pressing els hi etzibo un “que els de 2n me la suen, que els puc entrar al GEDAC” i amb una mica més d’histèria afegeixo: -que el que m’amoina és la mare que es va equivocar de papers. El CEFP que se m’esvera i em diu: -que tu em vas dir que no hi hauria problema” i jo mirant-me el Jefe li responc amb un -el que el Jefe em va dir. Allò ja era una sitcom però de #putapena. Al final vam tancar la matrícula i es podrà activar la enèsima llista d’espera. #putudepartament #putesaplicacions

Continuarà…

Tres eren tres…

Que deia la cançó. Ja portem tres mares que quan gestionen el tema del val escolar deuen estar mirant el serial de torn, perquè avui ja arribat la tercera. I se’ns queixen a nosaltres. A veure si estem pel que fem que després la Secretària ha de fer mans i mànigues per quadrar aquestes coses a la comptabilitat, que com que es fa per l’Esfer@, excepte fàcil i àgil ho té tot. A primera hora els del PFI han vingut, molt puntuals i amb tot preparat perquè una inspectora li havia dit a un dels professor que els d’un altre institut podien matricular-los. Vaja, que com el joc del telèfon, ni matricular-los ni hòsties. Tips de perdre el temps i els nervis ho hem deixat córrer. Avui era el gran dia dels saltirons i quan de cop tots els docents, o gairebé tots, han marxat a fer el friki al parc de l’Agulla una onada de silenci ha recorregut l’institut de punta a punta. Quina pau. I una profe dels saltirons ens ha portat una safata de l’esmorzar saludable que els hi han preparat. Ens hem posat les botes saludablement!!! Total que han arribat tots, per tornar a marxar ràpidament a fer el dinar d’inici de curs o alguna cosa per l’estil, i com que no quedava ningú de l’equip directiu hem plegat més d’hora. I, tret de les mares que perden els vals escolars ha estat un dia gairebé perfecte. #putesaplicacions #putudepartament

Continuarà…

Boires mentals

Avui ha estat un dia espès. No se si per la pluja o que tots estem fins el cap de munt de no poder tancar cap tema pels putus invents que va fer el departament amb el tema preinscripció i assignació d’alumnat #colladinutils que avui ha estat un dia semiproductiu. Servidora no ha fet gaire cosa més que anar obrint i tancant carpetes i posant-les ara a una banda de la taula, ara a l’altra. Això si, totes tenen el seu bonic nom de: “esguerros del departament”, “nens perduts de batxillerat”, etc…Llistats que no quadren, perquè la finalització de la matrícula l’aplicació de torn la va fer com li va donar la gana, i vinga repassar llistats i donar de baixa alumnat que no hauria d’estar actiu. La Núria amb una previsió gairebé mística ha decidit trucat l’alumnat de cicles que hauria d’haver vingut a matricular-se i no ho han fet abans que el Jefe ens ho fes fer el divendres a correcuita. Els dels saltirons tombant amunt i avall de l’institut perquè han preparat una mena de gimcana perquè els profes es coneguin més i fer equip i no se quantes collonades més. Jo això de fer anar els docents amunt i avall fent rucades no ho veig clar, però ja s’ho faran #cosesdelssaltirons. Total, que per acabar el dia el Jefe ha tornat de la CME amb un llistat de criatures que ens assignaran però una per no se què i l’altra per no se quantus, no sabem quan els podrem matricular, ah1 i la inspectora li ha dit que pel tema nens perdut de batxillerat ho consultarà amb “l’especialista en batxillerat”. #putudepartament #putesaplicacions

Continuarà…

De nens perduts i altres coses

A veure, el Departament, l’actuació del qual el curs passat és pot resumir amb un “no tenim ni puta idea del que fem, però fem veure que sí” i “no ho fem pitjor perquè és impossible” ha organitzat tal embolic amb l’alumnat dels PFI que ja no saps quants ens tens matriculats i sobretot, on són? Perquè miris l’aplicatiu que miris, excepte al RALC i aquest no compta, no surten enlloc. Ara que ja tenim tots els docents si fa no fa posats als seus equips docents i àrees diverses, i tret d’un ensurt amb un alumne de batxillerat i una d’ESO, la secretaria semblava tranquila. Semblava. Avui deuria ser el dia internacional dels progenitors extra justets i dels que ens prenen per imbècils. A veure, que el putu val escolar, si les famílies no li diuen a l’aplicació de marres que l’endosi a l’institut, soleta no ho fa. La mare en qüestió ha tingut sort que l’atenia la Núria, perquè si m’arriba a tocar a mi li etzibo el primer que m’hagués passat pel cap. A mi m’han tocat les justetes i les bledes, però mira cadascú és com és. Ah! Els de l’IOC són la polla. Et diuen que el termini per fer la matrícula, per aquells alumnes que cursen batxillerat presencial i alguna matèria per l’IOC, s’acaba el dia 10. Vinga a trucar famílies i quan ha arribat la primera resulta que no es podia imprimir la carta de pagament. #colladinutils.

Continuarà…

Dia 1

El primer dia post vacacional és un kaos per se i per accidens. Només posar els peus a secretaria i quan anava a fer el primer cafè, arriba el cap d’estudis de formació professional,que s’estrena en el càrrec i fa un “asalto a intendència” de tot el que necessita i necessito i jo tassa en ma i mirant-me la cafetera amb delit, anava responent preguntes i demanat coses tot alhora i sense CAFÈ. DRAMA!!! I si a l’aldarull que fan els docents d’un natural, li afegeixes docents nous, famílies que venen a matricular-se de la llista d’espera de cicles, que o implanten el carnet de progenitura o un dia faré un disbarat què hi ha personal molt justet. Dues meravelloses notícies, una que per la tarda tanquen l’Esfer@, NOVETAT!!! i l’altra que s’ha de tancar la matrícula de la llista d’espera el mateix dia que s’acaba el termini per que les famílies matriculin els seus plançons, a mi que m’expliquin com es pot fer #colladinutils i per acabar-ho d’adobar ens han desaparegut alumnes que no podíem matricular, perquè estaven matriculats en altres centres i a finals de juliol tot deu ja estava de vacances excepte les pringades de torn, la Núria i servidora de vostés, ja tenim el dia fet. #putaesfera #putudepartament

Continuara…