Mes: juny de 2023

Si barregem que la Vane està malaltona, període de matrícula, recollida de notes, retorn de llibres, que l’Esfera a primera hora no funcionava (Novetat!!!) docents demanant els informes, mares queixant-se ja tenim la recepta ideal per convertir la secretaria en La casa que fa tornar boig. Per acabar-ho d’adobar quan havia arribat a l’estat de zombie histèrica truquen del SAU, primer demanant per algú de l’equip directiu, si posa la Secretaria, que avui ha fet més d’administrativa que de Secretària, quan ha sentit SAGA, ha cridat al CEFP, aquest es posa al telèfon i em crida tot dient “el SAU”. Després de no se quantes reclamacions, ha estat gràcies a la reclamació de la inspecció educativa que ens han fet cas. La noia que m’explicava el que passava diu “si vols ho fem ara” i he cridat, vull el SAGA en aquest ordinador ja!!! (crec que s’ha sentit per tot l’insti) Com que els ordinadors que proporciona el departament van a pedals, la cosa ha trigat una mica, però al final, hem resolt el #putuproblemadelesactes i un tema tancat. Llavors sí que m’he ensorrat i no vull imaginar quina cara feia que, a banda de tothom preguntant-me “estàs bé?”, m’han fet fora a prendre la fresca per tranquilitzar-me. Poc a poc, la multitud de pares, alumnes i docents ha anat minvant fins que han desaparegut del tot. #putamatrícula #putusinformes #putadepressió

Continuarà…

PS fragment del musical Glups!!!

Quina meravella, si ara vingués,

per rescatar-me, el Corto Maltés!

Quina meravella, si ara vingués cap a mi

i em digués: «Vols venir?»

i em digués que m’estima i «demés»…

El Corto Maltés!

«Nena, vine amb mi, anem al Brasil,

m’esperen, jo vull rescatar-te,

ja saps qui sóc?

El Corto Maltés!»

Dagoll Dagom

Com que encara no domino això d’entrar més tard els dilluns, tinc encara el costum de dir “dilluns a primera hora ens ho mirem” Resultat, que estava a Correos per recollir un paquet i mentre buscava el mail amb el codi veig dues trucades perdudes de la Secretària. I he tingut una revelació. Ell m’ha portat en cotxe a l’insti i després de dir hola, he mirat la taula. I sí, la meva revelació era exacta. Els saltirons tot fent un “asalto a intendencia” a les 8 am, havien intentat trobar les informes, certificats i altres documents que cal lliurar a l’alumnat dels saltirons i el meu ordre caòtic, només apte per a administratives bordes ja no hi era. Tot a la meva entropia a prendre pel sac. El CEFP i jo hem ocupat el despatx del Jefe i vinga a refer-ho. Que aquest està repetit, que aquest em falta (no faltava res, després ha sortit tot) Total, que vinga imprimir, grapar i quan ho teníem si fa no fa tot llest salta, però i les còpies. Ja ho tornaré a imprimir, li he etziba’t, ara agafa-ho tot i marxa. Que al final tanta presa no corria, que el festival de les notes, començava cap a quarts de dotze. #putesnotes, #putufidecurs #putadepressió

Continuarà…

El dia ja va començar tort. Si diem que no ens passeu trucades fins les nou, vol dir això. No que ens truquis des de consergeria, “perquè així ja li explico jo i no us molesta” Emprenyada com una mona tibo del connector del telèfon i desmanego la cosa aquella que hi ha dintre. La Vane, que a banda d’administrativa sembla saber fer de tot, s’ho mira i diu “es d’estrella” i marxa. Torna amb un tornavís i entre ella i jo, mig abocades sobre la taula, intentant recompondre el meu estropici. La Nuria, que estava fent a ma els certificats dels saltirons petits* salta amb un “us faig una foto?” el NO es va sentir en estero. Un cop connectat el telèfon arriva el CEFP i el tutor dels saltirons grans A*, es que ens hem equivocat en una nota, l’avaluació està en junta la podeu canviar. No diuen, és de la primera. Després de mirar-m’ho, mentre feia fora el tutor a buscar el NIF de les empreses de la FCT, sentencio: cal obrir una nova avaluació. I així anava passant el dia, entre certificats, informes i pares diversos, que gairebé a última hora arriba la tutora dels saltirons grans B* dient ens falta un alumne. Una suor freda s’escolava esquena avall. M’ho miro i dic, però si el vau aprovar a la primera avaluació. Salta la tutora però, això no pot ser.!!! A veure, les promocions no es posen soles, qui portava ja junta d’avaluació? pregunto, i diu la tutora Jo, doncs tu sabràs que hauràs fet. Total que apa, obre una altra avaluació. Juro que un dels objectius de l’insti ha de ser que els saltirons, grans i petits m’amarguin l’existència amb les avaluacions. #putesavaluacions #putusaga #putadepressió

Continuarà…

saltirons petits* : CFPM Guia en el medi natural i de temps de lleure (LOE)

saltirons grans A*: CFPS Ensenyament i animació socioesportiva (LOE)

saltirons grans B*: CFPS Condicionament físic (LOE)

Avui, un profe li ha dit a la Vane que ens espera un divendres de bogeria. Hi ha docents que això de donar ànims no és el seu fort. A veure que coincideixin les avaluacions de l’ESO i Cicles, totes alhora pot ser terrible. Però el drama serà que caldrà imprimir informes de qualificacions al mateix temps. Si el SAGA i el SAU segueixen donant pel sac, perquè a tots dos els hi sua l’algoritme, al SAGA funcionar i al SAU arreglar-ho, les dades no passes ni al RALC ni al RTA, o sigui que cap tindrà la nota per que les creuin amb el GEDAC . Els que han fet preinscripció a grau superior, hauran de fer reclamacions. I mira tu, allò pot ser un drama. Seguir els “manuals d’instrucció” no és el punt fort d’aquest alumnat. I evidentment cap podrà demanar el títol. O sigui que estem tots contents una cosa de no dir. Ja ens repartit qui imprimirà casa cosa, això sí, d’organitzades n’estem molt. Però jo no se si la impressora aguantarà. De moment jo ja he encés totes les espelmes que tenia davant d’una foto de Montserrat, a veure si la Moreneta ens dóna un cop de ma. #putuSAGA #putuSAU #putadepressió

Continuarà…

GEDAC: Gestió d’escolarització d’alumnat de Catalunya

RALC: registre d’alumnat

RTA: Registre de títol acadèmics

SAGA: Sistema de gestió acadèmica

Esfera: el mateix que el SAGA, però fet amb el cul

A veure, que hi hagi algun error que cap de nosaltres sap veure en el cicle de grau mitjà, no es res de nou, però que el SAU faci el ronso a l’hora de solventar-lo en plena època de preinscripcions a grau superior és de traca i mocador. Mira, com pot ser que si ells ho poden veure tot, et vagin enviar correus demanat absurditats? Cada cop que el dire treia el cap, amb la cara pagava. #sinovedadenelfrente li deia. Fins i tot el Cap d’estudis de Formació Professional (d’ara en endavant CEFP) trucant al SAU dient que allò era urgent. Intenant parlar amb l’inspector, però impossible. I vinga a cremar-se les poques neurones que ens queden per el puto “error en l’aplicació” O sigui que a l’hora de plegar, el dire, el CEFP i servidora patíem una atac d’histeria. Les meves companyes tot era anar dient “que no es cosa teva, tranquila” Tranquila? A veure, entre les putes aplicacions del departament i jo hi ha una relació d’odi mutu (sí, es veu que la IA comença amb les coses aprenent a odiar) Total que després d’una il·luminació que he tingut, que ha estat un FAIL de dimensions universals he marxat de l’insti amb el CEFP dient aquesta nit, abans de les 12 ho tornaré a provar. Com vingui algun alumne a demanar el títol, que no li podrem tramitar pel putu error en l’aplicació, començaré a fer certificats dient que l’alumne no pot portar el resguard del títol perquè al personal del SAU no els hi surt de la punta de l’algoritme arreglar l’error. #putuSAGA #putusalgoritmes #putadepressió

Continuarà…

Si barregem un dia xafogós, preludi de l’aiguat que cauria a l’hora de plegar, una Secretària corrent amunt i avall de l’insti intenant desxifrar un llistat fet pel Coordinador Informàtic i només inteligible per coordinadors informàtics i altres bèsties de la mateixa espècie, que al SAGA no li sortia de l’algoritme funcionar i un Jefe que volia estar en misa i repicant el caos estava servit. El primer a llepar ha estat el Jefe, que per això és el Dire, quan intentant fotre el nas amb les validacions de grau superior estava posant histèrica a la Vane, al final l’he engegat al seu despatx a fer de Dire. Després que si imprimeix els informes i les actes de batxillerat de batxillerat, mentre venien alumnes a demanar títols, pares a protestar (que el seu planço no havia entrat). Que si truca a lampista perquè l’a/c fa soroll, o l’alarma o ves a saber que d’una sala de visites i lloc on hi ha no se quantes andròmines informatiques. El lampista que diu que ha de venir l’electricista i poc a poc l’ambient s’anava caldejant. I vinga a menjar sucre per resistir. Allò semblava un “mercadillu de xuxes”. Quan s’han ajuntat la Secretària, la Coordinadora Pedagògica i la Coordinadora de Batxillerat ha estat la puntilla. Al final, després de cridar un “vull silenci” i de tibar del cabell a les dues coordinadores he acabat posant-me els cascos perquè no callaven ni per mal de morir. Els informes ha estat una odissea perquè com que quan els genera l’Esfera ho ha per ordre d’IDALU toca posar-los per ordre alfabètic. I mai saps si s’han imprès tots o no. I era que no. Lògic. #putusaga #putaesfera #putufidecurs #putadepressió

Continuarà…

Els dilluns entro més tard per allò de les 35 hores. I més xula que ningú no poso el despertador. Total que m’he llevat a tres quarts de quinze i mentre sucava la duxoletina al cafè Ell que també era a casa diu: s’han petat al Cambray. De l’ensurt la càpsula ha naufragat i he hagut de recatar-la del cafè amb una cullera òrfena que rondava per la taula. I apa, cap a l’institut falta gent. Un cop instal·lada he preguntat si havien vingut i/o trucat molts pares, doncs avui sortia la llista d’admesos de 1r d’ESO. No, han respost les dues alhora. Sembla que la meva arribada a l’institut ha coincidit amb el desvetllament dels pares. I mentre la Vane s’esbatussava amb el GEDAC validant o no les preinscripcions de Grau Superior i la Núria seguia revisant la documentació dels alumnes que continuen al centre (hi ha coses que no canvien, gairebé la meitat estan malament) jo em passava l’estona repartint els impresos de matrícula o escoltant drames i donant fulls per fer la reclamació (a veure, si el seu plançó no ha entrat no cal que m’expliqui la seva vida) Deixant de banda les interrupcions de profes demanant documentació que havien perdut i que no havien perdut perquè encara no l’havíem tret ni donat i profes queixant-se que el calendari de reclamacions i proves de recuperació era massa just (a nosaltres! què no el fem pas, té ous la cosa) Total que entre drames, validacions i altres #historiasparanocontar ha passat el dia. #putadepressió #putusllistats

Continuarà…

El divendres va començar mogudet. Una corrua d’alumnes, en persona o per correu electrònic intentant desesperadament que els imprimíssim els treballs de recuperació. A secretaria hi ha un rètol molt bonic que posa NO ES FAN COPIES DE TREBALLS, però sembla ser que ningú se l’ha llegit. Fins i tot un alumne de grau, intentant primer amb carona de pollet remullat i després intentant aconseguir el suport de la Vane i la Núria, per si eren més sensibles que jo #posvaserqueno. Després una professora em va informar que el pollet remullat feia balls de saló i es creia el #putuamo. El merder gros va començar quan els de quart que feien un pica-pica de comiat, un cop acabada la teca van començar a trucar els pares per que els vinguessin a buscar i començar a preparar la maleta per al #putuviatgedefidecurs. Els afortunats amb pares disponibles no tenien problemes, però els altres com que no se’ls deixava marxa feien mans i mànigues per escapolir-se de l’insti fos com fos. Al final per evitar que allò sembles Victory, aquella peli del John Huston de fugues de camps de concentració on hi sortien Pelé, Michael Caine, Sylvester Stallone i no se quants més, el profes es van posar a les portes intentant evitar la fuga de més alumnes. La histèria col·lectiva s’havia apoderat de l’institut. #putadepressió #putufidecurs

Continuara…

Avui, després de vuit dies que fa que la Núria, reforç que ens han donat als institut per la matrícula, algú s’ha dignat a apretar el botó que tocava i ha pogut entrar al portal de centre amb les seves credencials, però ai las! com que el jefe estava en una reunió fins que no ha aribat no ha pogut donar-li els permisos corresponents per treballar amb l’Esfer@ i el SAGA. Mentre estaven al despatx del dire mirant els permisos i tal han entrat al despatx dos homes que eren la versió de pa sucat amb oli d’en Laurel and Hardy . Però sense cap mena de gràcia. Només han dit “som de piiiiiiiiiii sindicat” I mentre en Hardy s’adreçava a la Vane (que és la substituta de la Geno que està malaltona) en Laurel ha mirat la taula on seu la Núria, i ha preguntat: Aquí hi seu una persona? Tot mirant-me a mi. Total que en Laurel ha començat a dir que això no podia ser i li ha suat la polla que li diguéssim que la Núria volia estar allà amb nosaltres que no amb un despatx amb una taula comme il faut. Total, que en Laural m’anava mirant i el tó cada cop més amenaçador fins que ha dit noseque dels arxivadors. I servidora que entre depressió, pastilles i que no te xona per patums, quan ha dit arxivadors, he saltat dient que els arxivadors no els toquen ni per mal de morir. M’ha mirat i ha dit doncs enviaré un tècnic en espais. Aquí ha estat quan en Hardy ha intentat posar pau i se l’ha endut a fer propaganda del sindicat a consergeria. Llàstima, perquè li anava a dir jo era del PAS i que havien perdut el meu vot per a l’eternitat ( tampoc els votaria perquè jo soc d’un altre sindicat) #puteseleccionssindicials #putadepressió