La cosa va anar així:
@redperill
Hey, he tingut una idea.
Farem un CONTE COL•LABORATIU en forma de FIL.
NORMES: jo començo. Faig un tuit enganxat a aquest i al final etiqueto a qui vull que segueixi el relat. Tal persona agafarà el relleu i al final del tuit citarà al següent, i així fins l’infinit.
@redperill
(1) L’A. va entrar a la botiga de queviures del carrer del Mig i va demanar si li podien servir una mica de sucre morè. La jefa el va mirar extranyat però l’hi anava a posar un grapat de 200gr. al palmell quan enlloc de la mà hi va posar el morro, el filldeputa.
@polsedierta
(2) La jefa va decidir donar-li motius per no tornar a fer-ho i va entaforar-li tot el sac de sucre gola avall. L’A. va voler apartar-se, però la mestressa el tenia ben agafat i no el deixava anar. Va començar a ofegar-se…
@tietavarenu
(3) Poc a poc la humitat de la botiga va anar solidificant el sucre. Un crecs dissonants van omplir l’espai. La mestressa inquieta va treure el sac de sucre i…
@oitala_ella
(4) un cop buit el sac a l’aparell digestiu de l’A i sentint aquells crec-crec dignes dels petazetas, recordà q era hora de tancar la paradeta i q avui feien Crims.
L’A, encara viu, només pensava q, si podia escapar, es passaria dies cagant garrapinyat.
Aleshores…
@oreidoefecto
(5) Va notar alguna cosa estranya a les mans.. S’estaven… “cristalitzant”…?
Poc a poc va anar a més… Les va llepar, va ser un gest instintiu… I al contacte amb la llengua van fer aquell soroll tan característic… S’estava convertint en un petazeta???
@MasMoreMaria
(6) Els dits començaven a mostrar una certa rigidesa, i els parpelles van fer un crack-crack desasosegante. El polze de la mà dreta ja no tenia cap sensibilitat en la punta. S’ho va llepar i es va donar una mossegada petita, i altra, i
@rapinyaire
(7) Un cop es va haver devorat del tot, la Realitat se li va mostrar esquerdada i fràgil. Va viatjar aleshores vers els abismes insondables i obscurs més enllà del temps i l’espai i vora temples blasfems d’obsidiana negra un riure eixordador li esquinçà l’ànima quan…
@xereix
(8) …de sobte, el riure, que fins aleshores retrunyia per tota la buidor, callà en sec.
Com intuint que quelcom havia trencat l’ordre establert.
Després d’uns eterns instants de complet silenci, fou quan l’A. va veure una llum verdosa que s’aproximava
@HGQuinto
(9)-QUÈ EN PENSES, DEL MEU RELLOTGE NOU?-digué una ombra alta, amb túnica negra i una dalla, mentre li ensenyava un rellotge casio lligat a un canell sospitosament ossi -TÉ L’ESFERA LLUMINOSA-
Qui vol un rellotge, a l’eternitat? Pensà ell -NO PUC ARRIBAR PAS TARD, JO-
@nessitasun
(10)Va fer un moviment amb el cap, fent veure que estava d’acord amb el que deia l’ombra del Casio amb esfera lluminosa. Però ell sempre havia odiat la gent tremendament puntual així que va trobar un repte interessant fer que l’ombra…
@33revolucions_
(11) el perseguís carrer amunt mentre corria cames ajudeu-me. Si l’atrapava -es va dir-, marxaria amb ella i el seu maleït rellotge Casio amb esfera lluminosa. Però amb el que no comptava és que justament en aquell moment passés per allà, com qui no vol la cosa, un gran
@mandarinavm
(12) carrossa de purpurina plena de gent petazeta. La més anciana de tots el va agafar pel coll i el va fer pujar.
– Calla A., no parlis, amaga’t fins que jo t’ho digui mamarratxu…
La resta de passatgers reien i va ser llavors quan va adonar-se que anava nu i…
@joborrissol
(13) … i un home petazeta li ofereix un vell abric. Mentres li atansa li explica a cau d’orella que tot el que viu és producte d’un fil de tweets. Ell no s’ho creu i li vol demostrar que s’equivoca mitjançant…
@xinxollat
(14)…un mini pergamí que hi ha dins d’un boli BicCristal que hi ha dins la butxaca de l’abric. Ara bé, el pergamí només es pot llegir si li cantes la cançó dels caramels Chimos, i ell…
Continuarà…(o no)
