Només obrir el Portal de Centre et trobes que la secció d’actualitat rivalitza amb qualsevol secció de esdeveniments dramàtics. Per algun misteri informàtic (per no dir que són una colla d’inútils) no pots avaluar per matèria i ho has de fer per alumne. Les optatives sembla ser que s’han perdut per dintre l’Esfer@ i com a solució diuen que posis una qualificació global, com aquell que diu que tampoc no n’hi ha per tant. Això si, asseguren que treballen intensament per tenir-ho arreglat a la segona avaluació i que disculpis les molèsties. Mira no, no disculpem res i volem cremar vius els dissenyadors d’aquest esguerro informàtic.
Continuara…
Va obrir els ulls, no sabia on era. Tot era fosc. Estava estirat. En incorporar-se un cop al cap el va fer estirar de nou. Amb les mans va anar palpant al veu voltant. Estava tancat. Una estella de fusta li va esgarrinxar la pell de la ma. Una terrible idea es va infiltrar en el seu cap. Era en un taüt. Però com podia ser? Ell era viu! Intentà obrir la tapa. Res. Donà cops de colze als costats. Només va aconseguir espellifar-se’ls. Donar puntades de peu, tampoc va ser efectiu. No hi havia prou espai per agafar embranzida i a banda de fer-se mal a la planta dels peus, seguia tancat. Llavors es va adonar, anava descalç. Va cridar però de la gola només va sortir un petit esgarip.El pit li va començar a fer mal. L’aire s’acabava. Sentia uns sorolls estranys. Va picar amb les mans tan fort com va poder amb l’esperança que algú el sentís i l’alliberés. De cop va notar un moviment. Semblava que l’enlairaven. Es va colpejar contra la tapa. Després d’unes sacsejades va quedar en posició gairebé vertical. Ara notava l’aspror de la fusta a la planta dels peus. De cop, un xerric. Un petita escletxa de llum l’enlluernà. La tapa s’entreobria. Un sospir alleujat sortí dels seus llavis ressecs. Notà com l’estiraven del braç…