Mes: gener de 2018

El fet de ser grans no exclou què, per no se sap quin misteri, per reis la casa s’ompli d’embalatges. Si això hi afegim que el fill va decidir endreçar l’habitació pel sistema del que em fa nosa surt al passadís, l’entrada de casa semblava una barricada. I com que la mama venia a dinar “fills no tingueu mares” calia fer alguna cosa no fos cas que haguessin d’acabar dinant a l’hospital. La solució era encabir-ho tot a l’habitació traster-cuarto de la planxa-taller, amb la intenció de llençar-ho tot l’endemà. Però no, els pagesos i el medi ambient deuen estar molt contents, però a mi m’ha esguerrat tot el planning i el que es pitjor, no se on deixar la roba neta #barricadesin

Portar els gats al veterinari és un drama. El Trekkie, escapista de mena, demana sang suor i llàgrimes aconseguir posar-lo al transportin. Encara no has acabat de posar la darrera pota que amb una contorsió que ni els del Circ du Soleil ja treu mig cos per la porta. Però un cop tancat, podem anar tranquil·lament al veterinari sense més que algun suau miol reivindicatiu. En Data ja són figues d’un altra paner. Posar-lo a la capsa és relativament fàcil, però ai las a la que l’aixeques del terra comença a plorar com un desesperat. Tot el barri se n’assabenta que anem al veterinari. I amb els miols que fa, que sembla un bebè plorant, la gent del carrer em mira amb cares d’espant. Qualsevol dia algun veí trucarà al #PACMA

Anar a comprar el sopar quan tot té gust a cartró bullit té les seves dificultats. Després de passar-nos una hora llarga pel super com si fóssim zombies a la recerca d’una persona i fent un concurs de basques cada cop que ens aturàvem davant de qualsevol menjar dels que habitualment ens encanten vam tornar a casa amb la increïble compra d’un aquarius i una barra de pa. I com que no sols de pa i aquarius viuen les tietes tocava fer una razzia a veure que podíem sopar. El resultat va ser una resta de truita d’albergínies del dinar, una llauna de callos, mig sobre de salmó fumat i un tros de roquefort. Total, que amb més pena que glòria vam portar-ho tot a taula i per compensar-ho vam obrir una ampolla de cava #putorefredat

Començar l’any amb un refredat de cal ample i un atac de migranya no pronosticava res de bo. Si hi afegim que la família que emmalalteix unida roman unida, que vol dir home, fill i gats refredats, el menjador de casa semblava la sala d’espera d’urgències. Després de tot un dia arrossegant-me per casa com una ànima en pena, d’assaltar la farmaciola en plan comando i d’unes hores de foscor absoluta la migranya ha marxat però el refredat no. Per que no fos dit que no fèiem res d’especial hem decidit sortir a sopar unes pizzes. Iupi, iupi. Tres atacs de tos i una dotzena d’esternuts més tard, el sortir a sopar s’ha transformat en estrenar-me en l’experiència d’anar a buscar pizzes per menjar-les a casa #novesexperiències.