“Jugant a fet i amagar”

Prendre’ns el pèl és el que està fent el SAGA. Avui l’equip directiu havia tornat a desaparèixer. Els comentaris de ah! doncs marxem tu, que no som res, estaven a l’ordre del dia. El matí ha anat passant entre acabar de preparar els kits de matricula pels de postobligatòris, anar matriculant els d’ESO, i repetir per enèsim cop que la llista d’admesos del grau superior és el 12 de juliol, i que no, que no li podem dir si el seu fill entra. Que si vol fer càbales vingui a mirar la llista que està penjada al tauler d’anuncis. Trucar al SAU a preguntar ja ni ens passa pel cap, perdre temps amb locucions perquè després el pengin mira tu, no. De tant en tant vas mirant i oh! sorpresa, tornem a tenir equip directiu. I ara no sabem si són els del SAGA o els de personal, però alguna cosa FALLA. Han posat l’equip directiu antic, o sigui que ara ni imprimir certificats perquè surten tots amb les dades malament #ésdeserinútils

Break a la insubstancialitat

No tenia intenció de publicar res seriós. A mi m’agrada la insubstancialitat. Arrencar si pot ser un somriure mentre es fa un cafè. Però sembla ser que no es pot tenir por. I el que es pitjor. Dir que es té por és pecat venial. Doncs NO. Molts tenim por. I cal dir-ho. Ser valent no és no tenir por, ser valent és tenir-ne i seguir endavant. Afrontar tot el que la vida et posa per davant. I ser valent es dir públicament que es té por. Sabent que tothom et menystindrà. I dir-ho. I molts no ens sentirem sols. I segurament farà que molta gent deixi de veure la por com una cosa que s’ha d’amagar sota l’estora i fingir que no existeix. Podem proclamar lliurement les nostres pors. Lluitar cada dia per allò en que un creu, o vol o desitja sense sentir-se culpable per tenir por. Porucs del món, no esteu sols.

“ED missing”

Avui els docents han arribat una mica en precari. Clar organitzen un sopar, estan de farra fins les tantes i no estan acostumats. I entre ais i uis i el meu regne per un paracetamol tots anaven a cent. Tancar un curs i preparar el següent amb canvi de direcció inclòs no és feina fàcil. La directora m’havia enviat un mail perquè li recordés que havíem de fer no se que de les PAU. Molt obedient vaig al despatx, li dic i em respon que no sabia de que anava, que m’ho mirés. Fantàstic. Ho miro, i un cop esbrinat tot vaig al seu despatx amb el manual d’instruccions. Però ai las, quan fèiem la tramesa el SAGA ens diu que això ho ha de fer l’equip directiu. La cara de la directora ha estat de “ja m’han fet fora del SAGA?” Total que miro el SAGA i no és que l’haguessin fet fora a ella, havia desaparegut tot l’equip directiu. Hem trucat al SAU que després de la locució ens han penjat, mira tu que bé. Per sort a cop d’anar mirant, al final ens han tornat l’equip directiu i hem pogut fer la tramesa. #cremarelSAGA