Mes: maig de 2017

El matí transcorria tranquil fins que una professora diu que li falta un alumne. Miro i l’alumne estava matriculat, amb tots els crèdits que li tocaven. Misteri. Regirant el SAGA amunt i avall trobo que no té el currículum generat. Arggg. Miro de generar-lo i no hi ha manera. L’aplicatiu es nega. Apa torna a trucar al SAU. Després d’explicar el problema, s’ho miren, remiren, ho tornen a mirar i arriben a la conclusió que no té el currículum generat. Genis, que són un genis. Tot intentant generar el currículum, sota l’atenta guia del SAU i al final s’ha hagut de fer a la brava. Treure’l del grup i tornar-lo a posar. Danys col.laterals, molts. S’han esborrat totes les notes del curs. Ja veurem com arreglem el desastre. Un cop arreglat això hem tornat a trucar al SAU per preguntar per una incidència que fa dies que tenim oberta. Sembla ser que entre traspàs d’aplicatiu a aplicatiu han perdut una família professional i no podem entrar preinscripcions. La resposta és de les que fan història, que els tècnics s’ho estan mirant i que ja ho arreglaran quan puguin. #dadesabduides

El coordinador informàtic a tret el cap per dir que ja ha arribat el meu PC nou i preguntar que passa amb els aplicatius, sembla ser que m’he convertit en el News de l’insti. Tindré ordinador iupi, iupi…Estàvem traient certificats a tot drap quan de cop apareix un alumne dient que li han posat malament les dades a l’aplicatiu de les PAU. Es veia venir l’apocalipsi. Contactar amb l’oficina de les PAU aquests dies és Mission: Impossible però avui he exhaurit el comodí del públic i m’han atès ràpid. Han pres les dades de l’alumne i el telèfon i ha dit que el trucarien. Amb cap fe en que la cosa s’arreglés ràpid he sortit a buscar un cafè i quan tornava me’l trobo parlant per telèfon i preguntant no se que d’una contrasenya. Diu que ja ho han arreglat. El faig passar al despatx per mirar que realment estigués bé. Un cop comprovat i tots més tranquils ha marxat mentre entrava l’informàtic amb una capsa tot dient, és el teu PC. Li demano que s’esperi un moment i em diu no hi ha pressa. Cal que enganxis un etiqueta que t’he enviat i el deixis a consergeria. La placa no funciona i s’ha de tornar. #migosoenunposo

A les 8 del matí la histèria era generalitzada. Al final hem hagut de localitzar un professor que era l’únic que ens podia treure del dubte, però no era al centre, estava fent exàmens al pavelló. Truca i demana que li passin l’encàrrec que truqui a l’institut. Per sort el Jaume és un sol i ha trucat tan aviat com li han passat l’avís i ens ha tret de dubtes. Amb totes les coses clares era hora de trucar al SAU, però com que el meu ordinador s’ha sumat a la histèria general morint-se, he fet fora del seu a la meva companya i mentre parlava amb el SAU per desconcert de tothom, em prenia el seu cafè, tot fent ganyotes perquè ella hi posa sucre. Per sort ens ha tocat una de les que en sap i ens ha resolt el problema en un tres i no res. Un cop recuperada una certa normalitat més problemes. Notes mal posades. Horror!!! Resulta que el progamutxu de marres es sensible a la rodeta del ratolí i ja l’hem vessat. Torna a canviar i a imprimir notes. Al final del dia però, hem tornat al #DEFCON5

El matí havia passat sense pena ni glòria. Les trucades lloro, l’inici de preinscripcions de grau superior. Els certificats que van amunt i avall, un tipical day. El drama ha començat per la tarda. Ja estava a punt d’anar al gimnàs que truquen de l’institut. Que el crèdit d’estada a l’empresa els surt a tots els alumnes. No pot ser, si en faltaven i els vam haver d’entrar. Deixo la bossa al terra obro l’ordinador i terrible, no puc modificar la matrícula. De cop em diuen, que no cal fer res, que ja està bé. Marxo al gimnàs, que no calia perquè ja ho havia suat tot i al tornar a casa tornen a trucar de l’institut. Problemes ara de veritat. Apa, agafa els trastos i marxa cap a l’institut. El SAU de la tarda tenen personal, perquè no sigui dit, però que no fa res més que apuntar la incidència. Al final hem solucionat la meitat del problema, però la cosa grossa com no ho arregli el negociat del matí del SAU serà  l’apocalipsi zombi #aplicatiusdeldimoni

Mentre intentava treure la muntanya de papers que tenia sobre la taula em pregunten de consergeria si jo he trucat a un tal Joan. No, jo no he trucat a ningú. Que diu que tu l’has trucat. Que no, que no he estat jo. Segueixo amb la tasca de buidar la taula quan el secretari ha decidit que estava avorrida i necessitava més teca. Uns talons per pagar factures, que han quedat en precari equilibri sobre la pila de sobres que intentava acabar d’omplir per treure-me’ls de damunt. En plena crisi de tinc overbooking de feina em passen una trucada. Hola sóc el Joan que m’has deixat un missatge. Miri que jo no l’he trucat. Que si que tinc un missatge i diu Maria. Que no l’he trucat, i res l’home encabronat en que jo l’havia trucat. Total que l’home m’explica la seva vida, que va parlar amb el cap d’estudis i que aquest li va dir que el trucarien. En un rampell d’inspiració li dic el nom de la cap d’estudis d’FP tot preguntant i no seria aquest nom? Ah! potser si, es que el contestador no se sentia gaire bé. #comprarcontestadornou

Les peticions de dades del Departament sempre són una cosa peculiar. Les demanen segons un calendari profètic nivell Nostradamus que només ells entenen. I cada tramesa amb un aplicatiu diferent. Per posar més pressió una setmana abans que s’acabi el termini comencen a enviar correus reclamant la tramesa. Al final, la direcció fa la tramesa i com no, error al canto. Comença a buscar el botó que mostra els errors i voilà! Surt un miserable excel amb noms d’alumnes i sense cap més explicació. Toca trucar al SAU. Com que la cosa era important calia resistir estoicament els missatges de és la vintena de la cua, és la dissetena de la cua fins que els missatges s’han aturat i només sonava la musiqueta. Després de gairebé una hora d’espera i de demanar un beiconqueso per fer passar els nervis, han contestat. Per sort ha tocat el noi amable i ha mirat bé el que passava. El problema eren els nens perduts pel SAGA que un cop trobats no s’havia desat bé el currículum. Un cop arreglat hem pogut fer la tramesa #putestrameses

El dia ha començat amb el mode lloro posat. Estem per comprar una gravadora. Entre repetició i repetició anàvem imprimint documents i certificats quan de cop… Una mare indignada que el banc li volia cobrar una comissió per fer el pagament del material de centre. S’han encès totes les alarmes, fins i tot les de reserva. Després d’intentar infructuosament contactar amb l’oficina, el secretari que tenia classe m’ha demanat que hi anés en plan delegació especial. Arribada a l’oficina el noi molt amable m’ha explicat que aquesta comissió la cobra una entitat per fer ús de les seves targetes. Que no es cosa d’ells i que el caixer només avisa. Truco a la mare per dir-li que això ho tracti amb la seva entitat i tot era preguntar-me a MI, com si jo sabés res, que perquè li cobraven. I jo que se senyora, parli amb la seva entitat. Si, si ja hi he parlat, però per què m’ho cobren? I apa torna a començar fins que m’ha sortit el to administrativa borde i ha decidit no tornar-ho a preguntar #putescomissions

No se perquè tant el Departament com nosaltres pengem les dates de preinscripció. La frase del dia ha estat No, les preinscripcions a grau superior són del 25 al 31 de maig. No, no la pot fer ara que encara no ha sortit l’imprès de preinscripció. No, no van per ordre de presentació. Es barema per nota, ah, i quina nota, doncs no ho sabem, depèn de les notes que portin. I aquí comença el serial de, però tu que creus? (miri senyora jo sóc molt descreguda) i quines notes van fer tall l’any passat? (com si hagués de recordar les notes) i si el nen encara no ha acabat? i tal i pasqual. I així tot el dia. Al despatx ja ens comencen a sortir plomés. Sort que la meva companya ha portat uns croissants molt bons que fan a no se on, però que vistes les dimensions són el Dreadnoughtus dels croissants i hem tingut energies per aguantar tanta repetició. #apuntdeserunlloro

Combinar la feina de Sra Francis amb la d’administrativa dóna com a resultat que la feina d’administrativa s’endarrereix. Al final he trobat un forat per començar a preparar les etiquetes de la documentació que s’ha d’enviar als nous alumnes. Fa temps ens van donar tot de capses d’etiquetes d’un despatx que tancaven i les anaven a llençar, i tot eren alegries. L’únic problema es que no lliguen amb cap etiqueta estandard i t’has de barallar amb el Word per dir-li com han de ser. I clar, la teoria és molt fàcil, però a la pràctica…El Word i la impressora no s’estimen, o no m’estimen a mi. No ho se. El cas és que quan no ho imprimia tot desquadrat, ho imprimia en A3 o senzillament no li donava la gana d’imprimir. Al final desprès d’uns quants renecs, de mesurar etiquetes i mida del paper del dret i de revés i d’amenaçar la impressora amb enviar-la a la deixalleria s’han imprès les etiquetes #reciclarestressa

No hi ha cosa més terrible que uns pares preocupats pel futur d’un fill que li sua el seu futur. Encara no havia pogut seure que ja han arribat els primers. Que voldríem informació sobre el batxillerat. A veure, que els centres no fan les portes obertes per hobby. Apa, passat una hora de rellotge parlant del futur del seu fill i fent totes les combinacions possibles, com si d’una travessa es tractés. Em dirigia cap a la cadira que han arribat els segons i així anar passant el matí. Més que una administrativa semblava un max mix de psicòloga de guàrdia i assessora professional. Les hores anaven passant i la pila de documents per arxivar seguia intacta. Veient que el tema arxivar es complicava per moments he tirat pel dret. M’he fabricat la meva catifa per amagar els documents. Amb uns quants arxivadors definitius que encara tenia el despatx he anat posant els documents tal com venien, i com aquell que no vol la cosa els he situat estratègicament a la sala de visites. #despatxendreçat