Mes: octubre de 2016

Ara ja puc fer vida normal, o alguna cosa semblant, i tancar aquestes memòries amb uns agraïments, que faré una mica a l’engròs perquè així no em deixaré ningú.

• A la persona per la que vaig començar a escriure per fer un favor i el favor me l’ha fet a mi.
• Al Pol Sedierta @polsedierta per tot el suport i ànims
• A l’Enric Pineda @epineda, sense el qual aquest bloc no hagués existit mai.
• A tots els Patrons del Pol Sedierta per l’escalf i suport que m’han donat durant tot aquest temps
• A tota la gent que ha llegit les memòries i en un moment o altre han somrigut
• I als que no les han llegit també, mai se sap.
• Faria un agraïment especial al Data i al Trekkie però és l’hora de les seves xuxes i no paren de saltar-me a sobre.

I ara, amb el neguit de tornar a treballar, tinc uns dies per trobar totes les neurones que he perdut doncs cal estar al 100% per enfrontar-se a la meva estimada paperassa.

 

Quan he arribat a l’hospital hi havia un caos considerable a consultes i tot i que per primer cop a la meva vida arribava tard al metge, amb els nervis havia mirat malament l’hora tampoc no patia gaire i menys quan la noia del costat m’ha dit que portava una hora esperant. Total que badant badant, una mica més i se’m passa la visita. M’he aixecat d’una revolada, bossa, crosses, americana i he entrat a la consulta amb un Ho sento, que ha provocat un mig somriure a la doctora (4 visites 4 metges diferents) a la pregunta de com em trobava? li responc amb un això ja està curat, no? i em salta amb un noseque de la radiografia i un os (sense accent ni ara ni abans) incipient que no se que volia dir, però un cop mirat el peu m’ha dit que podia fer vida normal. Els sospir d’alleujament i alegria per mi que s’ha sentit per tot l’hospital. #noméscrosses #tornaratreballar

Sembla ser que aquest any toca viure una tardor en blau, després de passar un dijous gris, una altra absència que fa mal, l’esperança de la visita d’avui feia espurnes de llum enmig del blau. Tinc creuats dits, mans, cames i fins i tot m’he fet una trena per dur els cabells creuats. No he trucat a la sogra perquè posés espelmes al sant de torn que és la seva afecció, perquè m’ha semblat que potser en feia un pel massa. I ara, esperant que el rellotge avanci i om sempre va lent, quina mania té el temps d’anar a recules quan vols que avanci ràpid. Fins i tot els gats estan com en alerta, com si notessin que alguna cosa important és a punt de passar i al més mínim soroll comencen a córrer amunt i avall del passadís per aturar-se de cop davant meu i em miren com esperant alguna resposta al seu neguit que és el meu. #estatdenervis

He decidit que per molt que aquesta tardor sembli de fireta ja puc anar desant la roba d’estiu i alliberar espai a l’armari. Aprofitant que els gats estaven dormint cadascun en un sofà com si s’haguessin passat el dia picant pedra a la mina he enfilat cap a l’habitació i he començat a plegar roba fent piles ben endreçades sobre del llit. Fins i tot feia goig de veure les camises, les samarretes, tot ben posat a punt de desar-ho als calaixos quan de cop he sentit un marrameu i no he sigut a temps de tancar la porta de l’habitació quan han entrat tots dos gats corrent com folls han saltat sobre del llit i s’han posat a jugar desmuntant tota la meva paradeta de roba. Samarretes i camises han quedat totes rebregades i fetes un moc. I quan anava a protestar enèrgicament, han saltat del llit i han marxat cap el menjador a tornar a jeure al sofà. #tornaraplegaroba

Avui, entre la caminada i la fartanera d’ahir estava bastant KO, però el Data i jo operem amb sistemes diferents i ha decidit tenir el matí esvalotat a tope. S’ha dedicat a tirar per terra tot el que podia i després de caçar-ho ho deixava al bol de l’aigua. Cada cop que tirava alguna cosa, m’aixecava per treure-ho del bol i canviar l’aigua fins que al final me n’he atipat i l’esbroncat cosa que no li ha fet ni fred ni calor però per si un cas ha marxat discretament. Quan ja albirava la pau, de cop he sentit un catacloc i he vist el Data empentant el comandament de la tele cap al bol de l’aigua. Aquí si que m’ha acabat els torrons i amb una mecasumdeu que es deu haver sentit per tot el barri, li he pres el comandament i m’he endut el bol de l’aigua a la cuina. Llavors tot han sigut marrameus, plors i refregades… #gatremendu

Després de dos dies  d’estar out of order per una migranya emprenyadora i que afortunadament va decidir respectar el diumenge vam anar a Orís. És l’excursió tradicional de cada any a comprar patates del Bufet. Aquest any amb la companyia de l’Àlex i la Mireia. Clar que comprar, el que es diu comprar, jo no gaire, perquè després de sortir del cotxe i caminar per la carretera un cop arribada a la fira vaig fer un MEIDEI, MEIDEI,  una cadira per caritat!!! Un cop feta la compra aconseguir arribar al cotxe, fou un drama pitjor que l’anada. La carretera, estreta com és de manual en una carretera de muntanya, era plena de cotxes als vorals i cotxes circulant, i sort que els cotxes no podien córrer….El dinar al Santuari de la Gleva, paradís dels carnívors i també dels amants de les coses picants, va ser espectacular tot i que trigaré a menjar carn. #entrecotsdesmesurats

Una de les poques coses bones que té estar a casa és poder despertar-se a càmera lenta. I mentre faig el cafè busco els somnis de la @BriennedeDarth que és una manera molt surrealista de començar el dia. Però clar al final s’han colat al meu subconscient o el que sigui i he acabat somiant que estava dintre d’un somni de la Bri. I viatjava en un tren que no era un tren, amb uns vampirs que no eren vampirs i semblaven la caricatura d’un nòrdic menjador de salsitxes i que se’ls combatia a cop de poma i llimones i que de cop la Bri ho transformava en un carro de sucre filat tirat per gats gegants ple d’amish hipppies que navegava per un mar de d’entrecots i sort que ha sonat el despertador del meu home perquè tant #surrealismenoésbo

Com a la feina hi ha overbooking de tasques pendents, intento fer el que puc des de casa. Com que hi ha molta feina telemàtica a fer, m’he ofert voluntària per fer-la, el que sigui per matar l’avorriment. Però els aplicatius aquests que tenim més que eines informàtiques, semblen eines per torturar administratives, i al cap de poca estona han començat a baixar tots els sants perquè té pebrots la cosa que en una era on tenen totes les dades informades hagis d’anar fent certificats a ma, perquè a cap informàtic se li ha passat pel cap poder fer un creuament de dades com cal. Resultat que al tercer mecagoendeu que ha fet fugir fins i tot els gats, per relaxar-me i recuperar la pau espiritual, m’he posat a fer unes quantes fulles de paper, que també se’ls havien acabat les existències. #informàticsalafoguera

He anat a buscar tabac. OH! Fumadora Penitenciagite, Penitenciagite. Si bé, com que m’han comentat que ja sembla que faci vida normal (gairebé) crosses, bossa i jo hem enfilat cap a l’estanc. Si hagués pogut fer una fotografia tal com veien els meus ulls el carrer guanyava el World Press Photo of the Year. El carrer, que sempre ha estat entre lleig, anodí i estret avui era una meravella, fins i tot els obrers que estaven treballant al pas de vianants i dificultaven el pas eren artistes del ciment i la llamborda. L’olor a humitat resclosida del carrer s’ha transformat per art de màgia en un perfum de llibertat. I tot xino-xano he anat i tornat de l’estanc emprant més d’una hora en fer el que normalment faig en 15 minuts, però #lacallesmia (amb perdó)

Han portat el rentavaixelles nou, perquè el vell s’estava caient a trossos, literalment. Han trucat dient que vindrien més tard, cosa que no m’ha fet no fred ni calor, total tampoc no puc fer res, i he dit que sí,  el senyor que ha trucat no s’ho podia creure, perquè normalment quan passen aquestes coses reben un moc. Quan el senyor ha entrat a la cuina ha dit tot esglaiat, el que portem és BLANC. el pobre home una mica més i es desmaia, Sí, és blanc, ja ho se, i l’home ha fet un sospir d’alleujament que s’ha sentit per tot el barri. El problema ha començat quan han entrat el rentavaixelles i els gats volien estar a primera fila i  pujar-s’hi a sobre, no fos cas que es perdessin quelcom interessant. Com he pogut els he tancat a l’habitació i han pogut posar l’aparell nou i endur-se el vell. #gatstafaners.